<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054</id><updated>2011-07-08T06:59:19.409+02:00</updated><title type='text'>.</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>19</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-9040218739430335215</id><published>2010-06-11T11:50:00.001+02:00</published><updated>2010-06-11T11:53:22.310+02:00</updated><title type='text'>La caputxeta vermella, de James Finn Garner ("Contes per a nens i nenes políticament correctes")</title><content type='html'>&lt;em&gt;Divertit. Molt divertit.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Caputxa Vermella va dir:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- És que ha vist molt i han perdonat molt, filleta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Ávia, quines dents tan grossens que tens!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Estic molt content de ser &lt;&lt;qui&gt;&gt; sóc i &lt;&lt;com&gt;&gt; sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin&lt;&lt;company&gt;&gt;). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Entres aquí com un individud'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops nopoden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan va sentir el discurs apassionat de la CaputxaVermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;James Finn Garner&lt;br /&gt;"Contes per a nens i nenes políticament correctes" &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-9040218739430335215?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/9040218739430335215/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/06/la-caputxeta-vermella-de-james-finn.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/9040218739430335215'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/9040218739430335215'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/06/la-caputxeta-vermella-de-james-finn.html' title='La caputxeta vermella, de James Finn Garner (&quot;Contes per a nens i nenes políticament correctes&quot;)'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-4182611945248409918</id><published>2010-03-24T20:55:00.004+01:00</published><updated>2010-03-24T20:58:11.918+01:00</updated><title type='text'>Pot aquest objecte ser art?</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/S6put-tI9PI/AAAAAAAAAF0/STqwEl-pA4s/s1600/arbre.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 117px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/S6put-tI9PI/AAAAAAAAAF0/STqwEl-pA4s/s200/arbre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452292035090904306" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:85%;"&gt;Per mi, aquest simple i artificial arbre de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Nadal&lt;/span&gt; és art.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Pensareu que m’he transtornat… però no. Aquest objecte té una llarga historia…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt; &lt;div style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;  &lt;/div&gt; &lt;p  style="text-align: justify;font-family:arial;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:85%;"&gt;Tot va començar un dia de principis de desembre. Jo estava al meu pis, escoltant música amb un dels meus companys, quan de sobte ens va venir molt de gust decorar nadalencament el menjador. Vam baixar a la botiga dels &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;xinos&lt;/span&gt; del barri (molt recomanable, per cert), i vam adquirir tot tipus de garlandes, figuretes i símbols festius. I, evidentment, l’element clau va ser l’&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;arbre&lt;/span&gt; de Nadal. “&lt;i style=""&gt;Este de metro y medio solo vale 6 euros&lt;/i&gt;”, em va comentar la dependenta, assenyalant-me un planta exageradament artificial. L’Ignasi i jo ens vam llançar una mirada de complicitat i vaig pensar: “Posats a fer-ho, ho fem bé”. I vaig afegir la citada planta al cistell de compra. La veritat és que ens ho vam passar de conya, comprant totes aquestes coses i repartint-les pel &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;menjador&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;  &lt;/div&gt; &lt;p  style="text-align: justify;font-family:arial;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"  style="font-size:85%;"&gt;No us menteixo si us dic que avui, a &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;24 de març&lt;/span&gt;, l’arbre encara està situat a un racó del menjador. Des de que el vam posar aquella tarda de desembre, aquest objecte ens ha vist riure, discutir, dormir, menjar, beure... Ja forma part de nosaltres, i del nostre pis. I quan vam desmuntar tots els elements nadalencs, els 4 companys ho teníem clar: &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;l’arbre no es tocava&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify; font-family: arial;"&gt;  &lt;/div&gt; &lt;span  lang="CA" style="font-family:arial;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Vet aquí per què considero que aquest objecte és &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;art&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;. Quan el miro em venen al cap molts moments i molt bones estones. Com és possible que un tros de plàstic em transmeti tantes coses? Senyores i senyors, això és &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;art&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-4182611945248409918?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/4182611945248409918/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/03/pot-aquest-objecte-ser-art.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4182611945248409918'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4182611945248409918'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/03/pot-aquest-objecte-ser-art.html' title='Pot aquest objecte ser art?'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/S6put-tI9PI/AAAAAAAAAF0/STqwEl-pA4s/s72-c/arbre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-210298090148872054</id><published>2010-02-06T21:19:00.002+01:00</published><updated>2010-02-06T21:24:58.205+01:00</updated><title type='text'>Una mica de civisme, home!</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Feia dies que no actualitzava, ho sé... Entre les festes nadalenques (que ara mateix queden mooolt enrera!) i el període d’examens, ha costat trobat un forat per treure el nas i donar una mica de vida a aquest blog.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Feia dies que tenia ganes de parlar sobre un tema en concret: el civisme. Particularment he viscut un parell de casos en la darrera setmana que m’han fet reflexionar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer de tots va passar quan anava en metro. Eren les cinc de la tarda, parada de Lesseps (axiò és sinònim de que no hi havia gaire gent al vagó). Això sí, tots els seients estàven ocupats menys dos. Al entrar al metro, vaig veure les dues vacants que hi havia, però vaig decidir quedar-me dret. A la següent parada van entrar una parella i s’hi van asseure. Aleshores, va entrar una dona gran, que per afegir-hi dramatisme, coixejava. El desenllaç penso que us el podeu imaginar. El metro va arrencar, i cap dels vuit individus que estàven còmodament asseguts va dignar a cedir-li el seient a la dona, que es tambalejava i em feia patir a cada sotrac. Finalment, però, una noia que es trobava uns metres més enllà va aixecar-se, i amb un somriure d’orella a orella, li va oferir el seient i la mà per acompanyar-la fins allà. Dèu nidó&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’altre la vaig viure encara més en primera persona. Al meu barri, com a molts altres, abunden els gossos. I per tant, els excrements (o merda) d’aquests gossos. Això no hauria de ser un problema, aparentment... Era tard, abans de sopar, i em disposava a anar a còrrer. Surto del portal, m’enclasto els auriculars a les orelles i començo el meu itinerari. Al girar la primera cantonada, no vaig poder evitar trepitjar (fins al fons) una merda de gos (que pel que semblava era recent, encara estava calenteta). Després de cagar-me (mai millor dit) en la mare d’aquell gos, vaig aixecar el cap, i a uns metres davant meu hi havia el cul d’un gos allunyant-se. Sense cap mena de dubte, allò era seu. I el pitjor de tot és que el gos el portava una senyora amb un vestit de pell (que per cert: estem d’acord en que ja de per si les senyores amb vestit de pell fan bastanta ràbia?), que es desplaçava amb un caminar altiu. El que va passar llavors no us ho explicaré*. Això sí, va ser la cursa més emmerdada de la meva vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb aquestes dues enriquidores experiències el que vull dir és que no cal fer un gran esforç per a, com a mínim, no putejar els altres. Crec que no és demanar tant cedir el teu seient a una dona gran o no deixar a terra la calentona merda del teu gos... Realment és necessària un raó per ajudar algú?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;*En realitat no vaig fer res. Vaig empassar-me la ràbia i vaig pensar: “Ja rajaràs d’ella al blog, davant dels milers de internautes que el segueixen...”.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I aquí us deixo un vídeo que, tot i que no té res a veure ni amb un metro ni amb una caca de gos, transmet la idea a la que m'he referit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/kI5l1UlzhOM&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/kI5l1UlzhOM&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-210298090148872054?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/210298090148872054/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/02/una-mica-de-civisme-home.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/210298090148872054'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/210298090148872054'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2010/02/una-mica-de-civisme-home.html' title='Una mica de civisme, home!'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-4636853472429648780</id><published>2009-12-17T20:46:00.002+01:00</published><updated>2009-12-17T21:06:01.516+01:00</updated><title type='text'>Una història de tren</title><content type='html'>Avui, quan tornava cap a casa amb el tren, he viscut una situació que trobo, si més no, peculiar. Després d’una ja típica demora per part dels nostres amics de Renfe, els quatre pintorescos individus que ens moríem de fred esperant hem divisat la llumeta capdavantera del ferrocarril. En vull tornar a fer menció: quina fred feia! “Y tu con esta chaquetilla de verano!”, em diria la meva iaia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un cop assentat “còmodament”, i just abans de posar-me a llegir i escoltar música, no he pogut evitar copsar bona part de la conversa que estava tenint lloc a poc menys d’un metre i mig de mi. Eren un noi i una noia. Ell vestia un tupé al més pur estil Rey del Rock. Ella, discreta però amb botes verdes. Quina contradicció. Doncs sí. Hi ha gent que a casa no té miralls.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Parlaven de cine. De películes que els agradaven. “Encara n’aprendré alguna cosa”, he pensat. Però no. Al contrari. Ni més ni menys, la maduixera (més curta que una escala d’agafar maduixes) ha recitat, per tots els ocupants del vagó, el final d’una película que van estrenar la setmana passada. “Pues sí! La fuí a ver y también me gustó mucho. La escena del final, cuándo _ _ _ y entonces él le cuenta lo de _ _ _. Pero no me esperaba que _ _ _ muriese!.” On coloco guionets és on hi aniria la informació clau. Jo no sóc un cabrón. Ella sí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En aquell instant, tothom ha callat. El vagó ha quedat en silenci. Hi havia gent que parlava, però també han parat. Potser per què la noia ha cridat molt, o potser per què la cotillería és una de les característiques més comuns de l’ésser humà. En tot cas, la tensió es podia tallar amb un ganivet, i la noia en qüestió ho ha notat. Tota ella s’ha posat vermella. Fins i tot les botes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però bé, conyes o males cares apart, li hem d’estar agraïts... ens ha estalviat els 7€ que hagués costat l’entrada del cine. Gràcies! &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D. No té res a veure, però per acabar, un nen com cal. Un adult hagués dit que estava mirant la tele, llegint, o escoltant música. Ell no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/t4gH8_Q1oAM&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/t4gH8_Q1oAM&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-4636853472429648780?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/4636853472429648780/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/12/una-historia-de-tren.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4636853472429648780'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4636853472429648780'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/12/una-historia-de-tren.html' title='Una història de tren'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-4101451510296667170</id><published>2009-12-03T19:44:00.003+01:00</published><updated>2009-12-03T19:49:34.998+01:00</updated><title type='text'>Records d’un viatge a Etiòpia</title><content type='html'>&lt;p align="left"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SxgIFbsRIwI/AAAAAAAAAEs/tjI9VhMNt9A/s1600-h/IMG_3561.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411083841711448834" style="WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 148px" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SxgIFbsRIwI/AAAAAAAAAEs/tjI9VhMNt9A/s200/IMG_3561.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;Des que vaig tornar d’Àfrica, concretament d’Etiòpia, no hi ha setmana que no em miri de dalt a baix totes les fotos que allà vam fer. I que consti que no són poques.&lt;br /&gt;Cada una de les imatges és un record, i de cada record en deriva un sentiment. N’hi han de molt divertits, d’entranyables, d’emocionants... Sobretot el minut en que vam conèixer el nou membre de la família Gutiérrez. “Quina cara de pillu que té”, vaig pensar el primer cop que el vaig veure. Amb la pell de gallina i contenint els sentiments, vam acostar-nos i vam fer-nos un tímid petó. És molt difícil descriure tot el que et passa pel cap en moments com aquell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest va ser un record increïble, però també n’hi ha un grapat que no ho són tant. Veure el somriure d’un nen que no té res és trist. Però veure el somriure d’un infant que no té res i l’has conegut, has estat amb ell, hi has jugat... ho és molt més. Cada una de les vegades que miro i remiro l’àlbum de fotos, tinc la sensació que no estic fent res per aquests nens. I aquesta impotència provoca una angoixa que desespera al més fort.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però en aquestes estones és necessàri fer el cor fort, refredar el cap i disfrutar, sense pensar més del que cal, del preciòs somriure d’un nen etíop.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-4101451510296667170?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/4101451510296667170/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/12/records-dun-viatge-etiopia.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4101451510296667170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/4101451510296667170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/12/records-dun-viatge-etiopia.html' title='Records d’un viatge a Etiòpia'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SxgIFbsRIwI/AAAAAAAAAEs/tjI9VhMNt9A/s72-c/IMG_3561.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-7085755931921600053</id><published>2009-11-24T22:46:00.002+01:00</published><updated>2009-11-24T22:49:33.826+01:00</updated><title type='text'>Oh kebab, kebab!</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SwxU3l4K3bI/AAAAAAAAAD8/oMcmKCpaX5M/s1600/Kebab....ggghh"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5407790566602366386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SwxU3l4K3bI/AAAAAAAAAD8/oMcmKCpaX5M/s200/Kebab....ggghh" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En el último mes, me gustaría saber cuántos de nosotros hemos caído, intencionadamente, en la trampa del paki del barrio y hemos consumido un kebab. Seguro que no seremos pocos. Y es que, ¿cómo resistirse a ese misterioso e insinuante rollo de carne que, aparte de girar sin cesar, es calentado por un radiador como el que tiene (y usa) la abuela del pueblo?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Irresistible. Barato. Rápido. Saludable. Ehem... dejémoslo en irresistible, barato y rápido, ya que según unos especialistas británicos (joder, muy aburrido se tiene que estar para investigar el nivel calórico de un döner) un kebab contiene 1000 calorías, el doble que un Big Mac. Pero no sé vosotros, pero yo veo a los turcos más delgados que a los estadounidenses...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y además (ojo al dato) el 35% de ellos están formados por carnes distintas al pollo, cordero o ternera. Por lo tanto, si en mi barrio hay 4 paki’s y los he provado todos, hay un 100% de posibilidades que, sin saberlo, le haya pegado un buen mordisco a un pedazo de carne de musaraña, por lo menos. Pero qué coño, la musaraña acompañada con ensalada y salsa blanca es un manjar exquisito.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por cierto, ¿sabíais que también existe el kebab de pescado? A pesar de las calorías, se me hace la boca agua...&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-7085755931921600053?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/7085755931921600053/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/11/oh-kebab-kebab.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/7085755931921600053'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/7085755931921600053'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/11/oh-kebab-kebab.html' title='Oh kebab, kebab!'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SwxU3l4K3bI/AAAAAAAAAD8/oMcmKCpaX5M/s72-c/Kebab....ggghh' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-7308215678693780364</id><published>2009-04-06T02:12:00.003+02:00</published><updated>2009-04-06T03:05:18.108+02:00</updated><title type='text'>El gran Xavier Horcajo o el vídeo de la becaria</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tras un par de semanas sin actualizar, ahí va la décimo tercera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y hoy dedicada a Xavier Horcajo, periodista de profesión, facha asqueroso de vocación. El señor Horcajo es director de la cadena de televisión Intereconomía, de ideología ultra conservadora. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Remontémonos al 31 de enero de 2009. Ese día, Intereconomía recibió vía email un vídeo (aparentemente casero) en el que aparecía el Gran Wyoming bociferando insultos y tratando francamente mal a una becaria de su programa. Evidentmente, la cadena agradeció al emisor tal exclusiva mundial y, sin previa comprovación de su veracidad, emitió en directo la filmación. Su intención era clara: desprestigiar a la Sexta. El resultado, contrariamente, fue el inverso: Intereconomía quedó en ridículo ante el cachondeo del Wyoming y todo su equipo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo periodista debería ver ocasionalmente algun programa de la parrilla de Intereconomía. "Más se perdió en Cuba", "El gato al agua", quieren ser espacios "periodísticos", pero a su lado, "Pasión de Gavilanes" parece una serie de culto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A día de hoy, no entiendo como señor Horcajo no está en la calle. Por si le interesa, creo que en el supermercado de mi barrio necesitan personal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/l5IYABNA7Jg&amp;amp;hl=" fs="1" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/P0g4-Ut5U1U&amp;amp;hl=" fs="1" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-7308215678693780364?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/7308215678693780364/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/04/el-gran-xavier-horcajo-o-el-video-de-la.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/7308215678693780364'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/7308215678693780364'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/04/el-gran-xavier-horcajo-o-el-video-de-la.html' title='El gran Xavier Horcajo o el vídeo de la becaria'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-1894318135076863734</id><published>2009-03-21T21:54:00.002+01:00</published><updated>2009-03-21T21:56:07.054+01:00</updated><title type='text'>Heineken, "Walk in fridge"</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;Dicen que hacer un buen anuncio no es nada fácil. Eso decía Ullod, Anna Ullod. Y no se equivocaba. Lograr que guste, que tenga gancho, y sobretodo que consiga que te sientas identificado es difícil. Pero Heineken, con su último spot, lo ha conseguido. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los ingredientes del anuncio no son unos grandes efectos especiales, ni un presupuesto descomunal. Pero eso sí, con un argumento de lo más común y un casting de actores brillante. Y un guiño a todo el colectivo de cerveceros, del que me siento un miembro activo. Cuántos habrán pensado "Quién tuviera una habitación así..." Pero por encima de todos, destaca el chico rubio que se emociona. Me río de Sean Penn, último ganador del Oscar al mejor actor. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/yIutgtzwhAc&amp;amp;hl=" width="480" height="295" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" fs="1"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y... como no, los teleadictos de APM aprovecharon la ocasión para parodiar el divertido anuncio. No adelanto nada. Merece la pena&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/hH-YZ8OKfpA&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/hH-YZ8OKfpA&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-1894318135076863734?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/1894318135076863734/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/heineken-walk-in-fridge_21.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1894318135076863734'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1894318135076863734'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/heineken-walk-in-fridge_21.html' title='Heineken, &quot;Walk in fridge&quot;'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-1636290890256723278</id><published>2009-03-19T00:12:00.008+01:00</published><updated>2009-03-19T00:39:58.807+01:00</updated><title type='text'>El estudiante, el mosso, y la porra</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/ScGF4NRh6CI/AAAAAAAAADM/CKPQ7e57dQU/s1600-h/jpprincesa1803090.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314676235956250658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 246px; CURSOR: hand; HEIGHT: 165px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/ScGF4NRh6CI/AAAAAAAAADM/CKPQ7e57dQU/s200/jpprincesa1803090.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/ScGE4YZDsVI/AAAAAAAAADE/uAaT9_sj0KA/s1600-h/jpprincesa1803090.jpg"&gt;&lt;/a&gt;"El estudiante, el mosso, y la porra". Un título de fábula, al más puro estilo "El zorro y el cuervo" o "El león y el ratón". Y con moraleja y todo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy la mecha se ha encendido. Desde hace meses el movimiento estudiantil se alzó contra el Plan Bolonia, y esta mañana los altos cargos han dicho basta. Y lo han dicho alto y fuerte. Los Mossos d'Esquadra han protagonizado imágenes espeluznantes, a la par que impactantes. Más propias de un filme de acción norteamericano o de la era franquista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo personalmente nunca me he implicado en esta lucha, pero no por eso me quedo al margen. El comportamiento de los Mossos ha estado completamente fuera de sitio, persiguiendo a los estudiantes como si fueran terroristas y pegando porrazos contra todo lo que se ponía por delante. Hasta un pobre niño de 10 años ha recibido. Bravo, Mossos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las imágenes hablan por sí solas. Y una cosa está muy clara: la mecha se ha encendido, y cuándo eso sucede o se apaga, o explota. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://blip.tv/play/AfSCFwA" width="320" height="224" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-1636290890256723278?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/1636290890256723278/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/el-estudiante-el-mosso-y-la-porra.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1636290890256723278'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1636290890256723278'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/el-estudiante-el-mosso-y-la-porra.html' title='El estudiante, el mosso, y la porra'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/ScGF4NRh6CI/AAAAAAAAADM/CKPQ7e57dQU/s72-c/jpprincesa1803090.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-2546921301979621997</id><published>2009-03-10T20:25:00.016+01:00</published><updated>2009-03-10T21:12:34.458+01:00</updated><title type='text'>Boluda, Del Nido o la estupidez presidencial</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311647803861186786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 101px; CURSOR: hand; HEIGHT: 139px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SbbDiQkhOOI/AAAAAAAAAC0/mKKrFBSjpa8/s200/boluda.jpg" border="0" /&gt;Boluda y Del Nido. Dos hombres, dos presidentes, dos mentes ignorantes y pedantes, muy pedantes. Aunque en los dos casos, han pagado su pedantería, y de qué manera... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Vicente Boluda, sustituto de mi amigo Ramón Calderón, nunca se ha caracterizado por ser un hombre muy inteligente. ¿Qué necio se atreve a heredar la presidencia de una entidad que va a la deriva, tras haber perdido a su entrenador y presidente? La respuesta está clarísima: BO-LU-DA. Él fue el elegido para redirigir la situación, juntamente con Juande Ramos (que curiosamente empezó dirigiendo al filial del eterno rival, el Barcelona. Pero todos sabemos que &lt;em&gt;la pela es la pela&lt;/em&gt;, ¿verdad Juande?) Pero no nos desviemos... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El día antes que el Real Madrid recibía al Liverpool en la ida de los octavos de final de la Champions League, el bueno de Vicente fue invitado a un radio (la COPE), y a causa de su ya mencionada ignorancia, dijo esto:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/L5QhFizZik8&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" fs="1"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En este vídeo se aprecia su carencia de materia gris. Ojo al momento cuándo el periodista (si es que a un trabajador de la COPE se le puede llamar así) le empieza a formular preguntas sobre los títulos que ganará el Madrid. Estoy convencido que Vidente Boluda respondería que sí hasta a la pregunta ¿&lt;em&gt;Cree usted que van a ganar la liga escocesa?&lt;/em&gt; "Pues... seguramente", sería su respuesta.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;El pronóstico de Boluda: 3 a 0 El resultado final: 0 a 1 Total: -4&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SbbFoyovvEI/AAAAAAAAAC8/HsZh_iJFQ0E/s1600-h/del+nido.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311650115108191298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 127px; CURSOR: hand; HEIGHT: 137px" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SbbFoyovvEI/AAAAAAAAAC8/HsZh_iJFQ0E/s200/del+nido.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Otro que no se queda corto es José María del Nido, presidente del Sevilla desde 2002. El caso del dirigente andaluz fue aún más absurdo, ya que, como mínimo, Boluda no tenía mucha fe en lo que decía. Pero del Nido sí. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Contexto: Vuelta de las semifinales de la Copa del Rey. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Resultado en la ida: Sevilla 2, Athletic de Bilbao 1. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Y ni pincho ni corto, a este maestro de la pedantería no se le ocurre nada más que decir : "Nos vamos a comer al león", refiriéndose a la afición bilbaína, caracterizada tradicionalmente por un fiero león. Recapacitemos, señor del Nido... Si ya de por si los jugadores y la afición del Athletic iban a estar hiper-motivados jugando en su feudo, solo faltaba que el impresentable del presidente rival provocara de esa forma...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El pronóstico de del Nido: "Nos comeremos al león" El resultado final: 3 a 0 Total: "&lt;em&gt;Del Nido cómeme el rabo&lt;/em&gt;" (ver vídeo)&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/ys3PgnwlLbs&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" fs="1"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En momentos como estos, se agradece el hecho de tener un presidente que, cuándo tiene que estar callado, lo esté. Señores Boluda y del Nido&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;esperemos que hayan aprendido la lección, ya que como decía mi profesora de matemáticas... &lt;em&gt;Calladito estás más mono, Sam&lt;/em&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-2546921301979621997?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/2546921301979621997/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/boluda-del-nido-o-la-estupidez.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/2546921301979621997'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/2546921301979621997'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/boluda-del-nido-o-la-estupidez.html' title='Boluda, Del Nido o la estupidez presidencial'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SbbDiQkhOOI/AAAAAAAAAC0/mKKrFBSjpa8/s72-c/boluda.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-6345943441389227091</id><published>2009-03-01T21:33:00.002+01:00</published><updated>2009-03-01T22:10:15.423+01:00</updated><title type='text'>Nos deja Pepe Rubianes</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sar5qHiajFI/AAAAAAAAACc/x83WQN6mD3w/s1600-h/rubianes3%5B1%5D.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sar5qHiajFI/AAAAAAAAACc/x83WQN6mD3w/s200/rubianes3%5B1%5D.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308329612782767186" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Nos deja Pepe Rubianes. El actor y director teatral ha muerto esta mañana a los 61 años de edad, a causa de un cáncer pulmonar que arrastraba desde hacía cerca de un año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Decir Rubianes es decir humor, es decir desparpajo, jeta, tacos... Pero sobretodo risa, mucha risa. Y es que Rubianes, desde que por primera vez subió a un escenario, no ha bajado de él.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Rubianes era un genio. Con unos guiones mediocres era capaz de desatar la locura entre su público. Mediante un lenguaje atrevido y sin pelos en la lengua, los espectadores se dejaban llevar por su arte y hacían crecer al actor, amo y señor del teatro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esté donde esté, estoy convencido que Rubianes continuará rajando de todo el mundo. De bien seguro seguirá &lt;em&gt;cagándose en la puta &lt;/em&gt;y&lt;em&gt; cascándosela como un mono por cada esquina&lt;/em&gt;. Al más puro estilo Rubianes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pepe, como un espectador más y un seguidor como cualquier otro, me gustaría darte las gracias. Por ir un poco más allá, por ponerle ese pellizquito de sal y pimienta a la vida, y no sólo eso, sino por transmitir esa idea y contagiar a todo tu público. Rubianes, solamente&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="295"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bkssQF7YYr8&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/bkssQF7YYr8&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-6345943441389227091?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/6345943441389227091/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/nos-deja-pepe-rubianes.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/6345943441389227091'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/6345943441389227091'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/03/nos-deja-pepe-rubianes.html' title='Nos deja Pepe Rubianes'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sar5qHiajFI/AAAAAAAAACc/x83WQN6mD3w/s72-c/rubianes3%5B1%5D.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-6424806506326708441</id><published>2009-01-24T02:40:00.003+01:00</published><updated>2009-02-27T16:11:37.300+01:00</updated><title type='text'>LA GRAN PARTIDA (o cómo se hizo)</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOG_video_class" id="BLOG_video-442820b215273425" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/get_player"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF"&gt;&lt;param name="allowfullscreen" value="true"&gt;&lt;param name="flashvars" value="flvurl=http://v10.nonxt4.googlevideo.com/videoplayback?id%3D442820b215273425%26itag%3D5%26app%3Dblogger%26ip%3D0.0.0.0%26ipbits%3D0%26expire%3D1331467716%26sparams%3Did,itag,ip,ipbits,expire%26signature%3D4DD8D91455F94B487BCD7DAC630A78DE1C818490.7FC2B8B2431882655C0BC619407D1347CF2DA82D%26key%3Dck1&amp;amp;iurl=http://video.google.com/ThumbnailServer2?app%3Dblogger%26contentid%3D442820b215273425%26offsetms%3D5000%26itag%3Dw160%26sigh%3Dfwlo1T3plP7UdObeBNSG7JuQ2hs&amp;amp;autoplay=0&amp;amp;ps=blogger"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/get_player" type="application/x-shockwave-flash"width="320" height="266" bgcolor="#FFFFFF"flashvars="flvurl=http://v10.nonxt4.googlevideo.com/videoplayback?id%3D442820b215273425%26itag%3D5%26app%3Dblogger%26ip%3D0.0.0.0%26ipbits%3D0%26expire%3D1331467716%26sparams%3Did,itag,ip,ipbits,expire%26signature%3D4DD8D91455F94B487BCD7DAC630A78DE1C818490.7FC2B8B2431882655C0BC619407D1347CF2DA82D%26key%3Dck1&amp;iurl=http://video.google.com/ThumbnailServer2?app%3Dblogger%26contentid%3D442820b215273425%26offsetms%3D5000%26itag%3Dw160%26sigh%3Dfwlo1T3plP7UdObeBNSG7JuQ2hs&amp;autoplay=0&amp;ps=blogger"allowFullScreen="true" /&gt;&lt;/object&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;3 amigos delante de la cámara, dos detrás, un par de americanas y un chaleco al más puro estilo tirolés. Lo mezclamos todo y le añadimos un toque de humor procedente de Rubí, Matadepera, Manresa, Moià y Sant &lt;em&gt;Andrés &lt;/em&gt;Salou y... Aquí tenéis el resultado.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Y es que la calidad y &lt;em&gt;eso &lt;/em&gt;a lo que los franceses apodan "savoir faire" se esconde en los lugares más recónditos del planeta.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-6424806506326708441?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/6424806506326708441/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/01/blog-post.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/6424806506326708441'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/6424806506326708441'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2009/01/blog-post.html' title='LA GRAN PARTIDA (o cómo se hizo)'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-5457958726866413522</id><published>2008-12-12T02:24:00.005+01:00</published><updated>2008-12-12T02:58:36.263+01:00</updated><title type='text'>La Navidad o esa época de consumismo compulsivo</title><content type='html'>Hoy, a 12 de diciembre, las calles están ya total y completamente impregnadas de Navidad. Si no me creéis, probadlo, salid. ¿Cuántos pasos daréis antes de ver un monigote de Papá Noel, un Rey Mago (bueno no, de éstos siempre veréis 3) o un letrero de led's luminosos con la palabra FELIZ NAVIDAD? ¿Cuántos? Apuesto a qué menos de 4.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque, en realidad, la Navidad me gusta. Más que la Navidad, puede que me guste el espíritu navideño que el ambiente desprende. Ese sentimiento que nos hace sorprendentemente simpáticos, que nos impulsa a hacer colas y colas sin perder ni la compostura ni la sonrisa, pero si el sucio y vil metal. La gente se abriga, las bufandas se venden, el estrés aumenta y, sobretodo, las ventas de sal de frutas Eno y otros tipos de compuestos bicarbonatados efervescentes se disparan. Los días D se acercan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Día 24&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tras una comilona que ni tú ni tu estómago olvidan, “tió, tió, caga Tió”. Ya nos ves, a toda la familia pegando compulsivamente con un palo a un tronco, para que de éste “salgan” (¿por qué orificio? os preguntareis) regalos y presentes para todos (los que se hayan portado bien, evidentemente). Mágico, sin duda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Día 25&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si has sobrevivido a una posible sobredosis de sal de frutas, te espera el día 25 (el del “fum, fum, fum”). Más família, más besos, más comida, más sobremesa. ¿Y qué decir de esas sobremesas que duran hasta Nochevieja? Y siempre está el típico que comenta “Anda mira, si ya son las 8!” Y dudas. Dudas si son las 8 de la tarde o de la mañana del día siguiente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Día 26&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;San Esteban. En grupos más reducidos, las unidades familiares se agrupan y se dedican a ingerir (sin hambre) las sobras que han quedado en el frigorífico de las dos jornadas gastronómico-familiares anteriores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ya véis, menudo panorama. Pero a todo el mundo le gusta la Navidad, ¿verdad? Empezando por mí (y por el amigo Peter)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De todo corazón. Feliz Navidad&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object codebase='http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0' width='450' height='390' id='reproductor' &gt;&lt;param name='movie' value='http://www.dalealplay.com/smarty/dap/embedplayer.swf?file=14790/ETER.flv&amp;videoValoracion=4.36&amp;autoStart=false' /&gt;&lt;param name='quality' value='high' /&gt;&lt;param name='wmode' value='transparent' /&gt;&lt;embed src='http://www.dalealplay.com/smarty/dap/embedplayer.swf?file=14790/ETER.flv&amp;videoValoracion=4.36&amp;autoStart=false' quality='high' wmode='transparent' bgcolor='#ffffff' width='450' height='390' name='flvplayer' type='application/x-shockwave-flash' pluginspage='http://www.macromedia.com/go/getflashplayer' /&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-5457958726866413522?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/5457958726866413522/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/12/la-navidad-o-esa-poca-de-consumismo.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5457958726866413522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5457958726866413522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/12/la-navidad-o-esa-poca-de-consumismo.html' title='La Navidad o esa época de consumismo compulsivo'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-8605548219495544873</id><published>2008-12-01T00:18:00.003+01:00</published><updated>2008-12-01T00:29:38.180+01:00</updated><title type='text'>Contigo no, bicho</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OmgYYTZzxbw&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OmgYYTZzxbw&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sin duda alguna, éste es uno de los vídeos más espontáneos y divertidos que he visto. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Carlos, el protagonista del vídeo, nos relata el rechazo de la tal "Chewaka" la noche anterior, entre sorbo y sorbo de agua. El cámara, otro colega, no puede contener la risa en la mayor parte del tiempo, al igual que el resto de los ocupantes de lo que parece ser un piso de estudiantes. Un argumento aparentemente mediocre, pero sorprendentemente genial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Realmente fascinante, el monólogo humoristico-filosófico de Carlos, alias "el Bicho". Memorable su reflexión, memorables sus expresiones "hiiiiija de una hiena" o "tócate los cojones marilole"...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mejor os dejo con el vídeo. A disfrutarlo&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-8605548219495544873?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/8605548219495544873/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/12/contigo-no-bicho.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/8605548219495544873'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/8605548219495544873'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/12/contigo-no-bicho.html' title='Contigo no, bicho'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-399870822895808362</id><published>2008-11-24T21:09:00.003+01:00</published><updated>2008-11-24T21:37:09.333+01:00</updated><title type='text'>Gracias</title><content type='html'>&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/d-5JvACzGp8&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/d-5JvACzGp8&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gracias. Pocas cosas puedo decir aparte de eso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ayer rocé la luz, esa luz que tantos temen. Y os puedo decir que sentí miedo, mucho miedo. Quién me iba a decir a mí que los quince minutos más largos de mi vida los pasaría a oscuras, buscando a tientas un teléfono móbil entre cristales rotos. ¿Dónde cojones está el puto móbil?, me repetía una y otra vez. Lo encontré, lo usé. Mientras esperaba, tuve la necesidad de pensar. "Creo que no me falta nada". Aparentmente, todo estaba en su sitio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuándo vi a mi padre acercarse, corrí cojeando hacia él, buscando en su figura protección, seguridad. El niño que siempre llevaré dentro de mí salió, y lloré hasta no poder más, cómo bebé recién nacido, agarrando su cuerpo con toda la fuerza que me quedaba. "No sabes el miedo que he pasado, no sabes el miedo que he pasado..."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algunos dicen que vuelves a nacer, y la verdad es que no van muy desencaminados. Qué feliz me sentí ayer, al poder volver a ver a mis seres más queridos, al poder hablar con ellos, al poder abrazarlos... Y hoy, al estar con mis amigos, al reír con ellos, al sentir que no estoy solo. Gracias, por darme otra oportunidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las horas han transcurrido, todo, poco a poco, se va alejando. Pero estoy convencido de que ese instante, esos largos minutos, esa sensación, no la voy a olvidar nunca. Nunca.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-399870822895808362?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/399870822895808362/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/gracias.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/399870822895808362'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/399870822895808362'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/gracias.html' title='Gracias'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-5470172930581737752</id><published>2008-11-20T00:34:00.002+01:00</published><updated>2008-11-20T00:51:47.956+01:00</updated><title type='text'>De profesión: reidor</title><content type='html'>Peter, Brian, Stewie y Chris se reúnen en el comedor. Allí, Peter (como no) tiene la brillante idea de ofrecer el último trozo de tarta para aquel que tarde más en vomitar tras ingerir un buen sorbo de purgante. ¿Quién gana? La respuesta está a un solo click.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object type="application/x-shockwave-flash" data="http://zappinternet.com/v/cekNdaMliX" height="350" width="425"&gt;&lt;param name="FlashVars" value="allowFullScreen=true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="movie" value="http://zappinternet.com/v/cekNdaMliX"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahora la pregunta es, ¿por qué me gusta tanto reír? Una sonrisa es capaz de hacerte olvidar todas las preocupaciones que tengas. Por un momento, éstas se desvanecen, dejan de existir, y tu únicamente te centras en la risa, en esa reacción biológica que exterioriza tu diversión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hace un rato, cuándo he terminado de cenar (que crudo me ha quedado el arroz, por cierto), he alargado el brazo para coger una manzana. Mientras estiraba mi extremidad, he tenido que apoyar mi mano en el mármol, que, ante mi repentina sorpresa, estaba lleno de aceite. Sí, el resbalón ha sido considerable. Y el trancazo contra el cajón también. Lo bueno de eso es que, tras acordarme de la madre del aceite, he reído. Químicamente hablando, he soltado una serie de endorfinas beneficiosas para el organismo (reducen el colesterol, favorece la digestión, reduce la glucosa en la sangre...) Si es que señores y señoras, lo tiene todo!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por lo tanto, a reírse cojones, que no estamos tan mal, hombre!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-5470172930581737752?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/5470172930581737752/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/de-profesin-reidor.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5470172930581737752'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5470172930581737752'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/de-profesin-reidor.html' title='De profesión: reidor'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-8313043268071290205</id><published>2008-11-12T17:22:00.003+01:00</published><updated>2008-11-12T17:58:22.713+01:00</updated><title type='text'>Una de Zuco 103 y la leyenda del señor Liebherr</title><content type='html'>Las palabras, misteriosamente y sin saber por qué, me salen mejor escuchando Zuco 103.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Zuco 103 es un grupo formado el 1999 por un neozelandés, un alemán y una brasileña. Tal pupurrí lo culminan viviendo y creando en Amsterdam. Una de mis preferidas, Nunca Mais&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lOH-w1fJKqI&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/lOH-w1fJKqI&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y hablando de nunca mais... Esta tarde quería trabajar, pero no puedo. Os habrá pasado: tu cuerpo está aquí, pero tu mente no quiere estar aquí, tu mente está lejos, muy lejos. Ahora mismo, la misma está haciéndose un montón de preguntas, como... ¿qué he hecho mal?, o, en su defecto, ¿qué no debería haber hecho? Y yo, aquí, rodeado de tópicos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una leyenda urbana dice que si quieres olvidarte de una persona, la mejor solución es coger una fotografía suya y, ni más ni menos, meterla en el congelador. Únicamente os puedo decir que, en mi caso, me funcionó, hace un tiempo. Hoy, mi congelador tendrá otra inquilina. Rodeada de guisantes, varitas de pescado, un par de tupperwares y alguna que otra butifarra, no estará mal, ¿verdad?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero, como he dicho, es una leyenda. No se si serán las cosas del destino o si realmente el señor Liebherr tendrá algo que ver en ello...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Voy a, de nuevo, (intentar) trabajar&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-8313043268071290205?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/8313043268071290205/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/una-de-zuco-103-y-la-leyenda-del-seor.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/8313043268071290205'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/8313043268071290205'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/una-de-zuco-103-y-la-leyenda-del-seor.html' title='Una de Zuco 103 y la leyenda del señor Liebherr'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-1181842763607372507</id><published>2008-11-05T23:35:00.003+01:00</published><updated>2008-11-12T18:10:11.061+01:00</updated><title type='text'>A robar carteras!</title><content type='html'>Cuándo veo al tipejo que aparece en el vídeo, más feo que una nevera por detrás, por cierto, haciendo el mono de tal forma, no puedo parar de reír. Puede que sea cierto, que realmente no tenga dinero para comer, pero mírenlo, el hombre no pierde ni la sonrisa ni el sentido del humor. Qué ortodoncia, por Dios, sin olvidar el sonido gutural que nos regala... Enorme&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DKHXQo1dZV0&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/DKHXQo1dZV0&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qué arte, el hacer reír. Los talentosos en este arte a menudo lo son sin quererlo, sin practicarlo. Comediante se nace, no se hace. Pero bueno, no siempre hace falta ser un gran humorista para provocar las risas entre el gran público, basta con tener más morro que nadie. Y tener más morro que nadie es sinónimo de Rémi Gaillard, un controvertido marsellés digno de conocer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/81szj1vpEu8&amp;hl=es&amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/81szj1vpEu8&amp;hl=es&amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Su página web oficial con todos sus vídeos: &lt;a href="http://www.nimportequi.com/"&gt;www.nimportequi.com&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí os dejo, con estos dos fenómenos del humor.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-1181842763607372507?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/1181842763607372507/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/robar-carteras.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1181842763607372507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/1181842763607372507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/robar-carteras.html' title='A robar carteras!'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-3284974294816110054.post-5427332956778242382</id><published>2008-11-04T22:59:00.004+01:00</published><updated>2008-11-04T23:18:37.866+01:00</updated><title type='text'>Qué difícil es</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Mira que es complicado escribir el primer post de un blog. La verdad es que no pensaba que una página en blanco impresionara tanto, aunque fuese la primera vez. Pero como toda primera vez, seré breve.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Me hubiese gustado titular esta página Sam's Town, haciendo referencia a uno de los mejores CD's que nunca me he descargado. De hecho, éste me lo llegué a comprar.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Lo he dicho. Sería rápido. Aquí os dejo con The Killers, y su &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=fk4Srnxu0O4"&gt;Sam's Town&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SRDJU1ksAEI/AAAAAAAAABY/Lfbco9KAjzw/s1600-h/sams+town.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264929324211634242" style="WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SRDJU1ksAEI/AAAAAAAAABY/Lfbco9KAjzw/s400/sams+town.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3284974294816110054-5427332956778242382?l=samsavenue.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://samsavenue.blogspot.com/feeds/5427332956778242382/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/qu-difcil-es.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5427332956778242382'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/3284974294816110054/posts/default/5427332956778242382'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://samsavenue.blogspot.com/2008/11/qu-difcil-es.html' title='Qué difícil es'/><author><name>Sam Gutiérrez</name><uri>http://www.blogger.com/profile/09823154665438724657</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='26' src='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/Sw1uKpUUabI/AAAAAAAAAEE/6fm_MsXmYVU/S220/13112009_012.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_Rn3gRoLIn14/SRDJU1ksAEI/AAAAAAAAABY/Lfbco9KAjzw/s72-c/sams+town.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
