Per mi, aquest simple i artificial arbre de Nadal és art. Pensareu que m’he transtornat… però no. Aquest objecte té una llarga historia…Tot va començar un dia de principis de desembre. Jo estava al meu pis, escoltant música amb un dels meus companys, quan de sobte ens va venir molt de gust decorar nadalencament el menjador. Vam baixar a la botiga dels xinos del barri (molt recomanable, per cert), i vam adquirir tot tipus de garlandes, figuretes i símbols festius. I, evidentment, l’element clau va ser l’arbre de Nadal. “Este de metro y medio solo vale 6 euros”, em va comentar la dependenta, assenyalant-me un planta exageradament artificial. L’Ignasi i jo ens vam llançar una mirada de complicitat i vaig pensar: “Posats a fer-ho, ho fem bé”. I vaig afegir la citada planta al cistell de compra. La veritat és que ens ho vam passar de conya, comprant totes aquestes coses i repartint-les pel menjador.
No us menteixo si us dic que avui, a 24 de març, l’arbre encara està situat a un racó del menjador. Des de que el vam posar aquella tarda de desembre, aquest objecte ens ha vist riure, discutir, dormir, menjar, beure... Ja forma part de nosaltres, i del nostre pis. I quan vam desmuntar tots els elements nadalencs, els 4 companys ho teníem clar: l’arbre no es tocava.
