3.12.09

Records d’un viatge a Etiòpia

Des que vaig tornar d’Àfrica, concretament d’Etiòpia, no hi ha setmana que no em miri de dalt a baix totes les fotos que allà vam fer. I que consti que no són poques.
Cada una de les imatges és un record, i de cada record en deriva un sentiment. N’hi han de molt divertits, d’entranyables, d’emocionants... Sobretot el minut en que vam conèixer el nou membre de la família Gutiérrez. “Quina cara de pillu que té”, vaig pensar el primer cop que el vaig veure. Amb la pell de gallina i contenint els sentiments, vam acostar-nos i vam fer-nos un tímid petó. És molt difícil descriure tot el que et passa pel cap en moments com aquell.

Aquest va ser un record increïble, però també n’hi ha un grapat que no ho són tant. Veure el somriure d’un nen que no té res és trist. Però veure el somriure d’un infant que no té res i l’has conegut, has estat amb ell, hi has jugat... ho és molt més. Cada una de les vegades que miro i remiro l’àlbum de fotos, tinc la sensació que no estic fent res per aquests nens. I aquesta impotència provoca una angoixa que desespera al més fort.

Però en aquestes estones és necessàri fer el cor fort, refredar el cap i disfrutar, sense pensar més del que cal, del preciòs somriure d’un nen etíop.


1 comentario:

  1. Sam, ja que parles de les fotos podries convertir temporalment aquest bloc en una galeria i penjar-ne algunes perquè puguem disfrutar tots.
    "Ara ha de venir aquest a dir-me què he de fer i què no amb el meu bloc", diràs.
    Mira, si t'has de posar així fot com vulguis. Només era un consell.

    ResponderEliminar